El gran recapte es solidaritat?

Hola persona col·laboradora del gran recapte!

Ens dirigim a tu amb ganes de compartir un espai per a la reflexió.

Si has participat del Gran Recapte, entenem que ho has fet amb ànims de millorar aquesta societat desigual. Valorem el teu gest per fer que les persones més empobrides tinguin accés a recursos bàsics com són els aliments. Entenem que la teva consciència solidària et porta a fer això, i ens agradaria reflexionar precisament sobre aquest tema. El Gran Recapte es basa en el concepte de solidaritat. No obstant, nosaltres pensem que cal posar a debat aquesta premissa i preguntar-nos fins a quin punt és realment així.

Primerament, caldria contextualitzar la campanya en les dates en que es troba – entrant a l’efervescència del sentiment nadalenc- on es promou un consum exacerbat alhora que una caritat fictícia i puntual. Pensem que la justícia social i els drets de les persones han de ser-hi els 365 de l’any, i no poden dependre de campanyes pal·liatives i esporàdiques que serveixen de poc més que de pedaç.

En campanyes com aquestes, l’Estat i les seves institucions, que se suposa que són –i de fet així ens ho venen– els garants dels nostres drets, es desresponsabilitzen de les seves obligacions i les carreguen a les espatlles de les persones de carrer, tot canalitzat per fundacions i entitats privades suposadament sense fins lucratius.

La pròpia Federació Espanyola de Banc d’Aliments afirma que s’organitzen com una empresa, i no deixa de ser curiós que l’equip de direcció de tan altruista Fundació estigui composat per executius de grans empreses, persones com:

– Eduard Arruga Valeri: membre de CIU, directiu a Nestlé, membre de la Confederació de Indústries Agroalimentàries de la Unió Europea, entre altres alts càrrecs al sector. – Josep Maria Bonmatí Pérez: director d’AECOC (Associació espanyola de grans fabricants i distribuïdors), vocal a l’Associación Española de Directivos. – Alfons Carner Suñol: Vicepresident de Compañía de Industrias Agrícolas i vinculat a la banca. – Lluís Carulla Font: la seva família amassa la dotzena fortuna de l’Estat espanyol, hòlding multinacional Agrolimen, conseller de banca.

A més, el Gran Recapte s’impulsa conjuntament amb L’Obra Social La Caixa, el president de la qual és Isidre Fainé, president també de Gas Natural Fenosa, i vicepresident de Telefónica, Abertis i Societat General d’Aigües de Barcelona, entre altres alts càrrecs d’organitzacions financeres i empresarials.

Aquestes persones són les que prenen les decisions, i sembla irremeiable que no actuïn en pro dels seus interessos tot escudant-se darrera la solidaritat.

La lògica empresarial s’ha anat apoderant del funcionament del Gran Recapte, enfocat cada vegada més en la superació dels objectius i celebrant l’augment interanual de tones de menjar aconseguides. Pensem que l’autèntic repte seria que el nombre de persones empobrides descendís a zero i, l’objectiu real, la desaparició definitiva dels bancs d’aliments per innecessaris.  Així doncs, creiem que els Bancs d’Aliments, en comptes de promocionar i fer gala de totes aquestes xifres, haurien d’anar a l’arrel del problema i desemmascarar les causes reals de la pobresa.

És evident que la voluntat del Banc d’Aliments queda lluny de fer caure les màscares del problema, veient que col·labora amb agents com bancs i supermercats, que si tinguessin en compte en el seu dia a dia criteris de justícia social potser no caldrien tantes obres solidàries.

Molts dels supermercats i grans empreses alimentàries que hi col·laboren es pengen la medalla de la solidaritat durant un dia, mentre la resta de dies de l’any tenen a les seves treballadores en condicions laborals de misèria, monopolitzen el sector i les vendes en detriment del petit comerç i són els màxims responsables del malbaratament de menjar.  Amb iniciatives com aquesta, fan la jugada perfecta: augmenten els seus beneficis venent productes que sense aquesta campanya no s’haurien venut o que més tard haurien anat a parar a les escombraries. A més, participant-hi desgraven un 35% de l’impost de societats.

Pensa, apreciada col·laboradora, que en l’edició del 2015, 25.000 voluntaris van convidar als consumidors de molts supermercats de Catalunya a omplir la caixa del Recapte, oferint així publicitat gratuïta pel seu negoci. En resum: el Gran Recapte dóna als supermercats una mà d’obra extra i gratuïta que fa augmentar la seva facturació, alhora que neteja la seva imatge a base de publicitat indirecta i sense cap cost.

Al seu torn, els bancs, com La Caixa, que es vanaglorien d’estar “a la vora dels que es troben en moments difícils”, no tenen per altra banda cap pudor en desnonar diàriament a persones de les seves cases, per després deixar-les buides. Desnonen, estafen, financen guerres… cercant el màxim benefici i desoint el bé comú.

Creiem que l’accés a drets bàsics no pot dependre de la caritat, i accions com el Gran Rapte contribueixen a normalitzar-la. Cal no confondre la caritat amb la solidaritat. La caritat naturalitza que hi hagi rics i pobres, i que només els “afortunats” puguin –si ho volen– assistir als segons. Amb aquest tipus d’ajuda, l’usuari del Banc d’Aliments esdevé un agent passiu i dependent. El Banc d’Aliments fomenta que es faci més gran l’escletxa entre qui dóna i qui rep. Creiem que la caritat estigmatitza. Contràriament, hi ha alternatives de sobirania alimentària que permeten accedir a les mateixes necessitats bàsiques però des d’uns principis d’organització col·lectiva i d’empoderament a través de la participació, del suport mutu i de la horitzontalitat.  Però totes aquestes iniciatives resten invisibilitzades i no interessen a un sistema que no pretén acabar amb la situació de misèria sinó lucrar-se d’ella.
Les grans desigualtats que crea el sistema capitalista resulten en una realitat social duríssima on moltes persones veiem les nostres condicions de vida vulnerades. És tan gran l’abast de la misèria que entenem que hi hagi gent que pensi que qualsevol estratègia que serveixi per pal·liar-la pugui ser benvinguda, però creiem que això no ha de ser una excusa per no criticar els motius que ens porten a aquesta realitat i qüestionar què i qui hi ha darrere de la caritat.
Creus que realment hi ha voluntat d’acabar amb la pobresa amb aquesta iniciativa? T’imagines que 25.000 persones treballéssim juntes per construir sobiranies alimentàries?  T’imagines fer-ho des de l’horitzontalitat i sense entitats privades ni lucratives de pel mig? T’imagines que tot el menjar que llencen diàriament els supermercats fos realment aprofitat?   Potser no caldria que, avui, estiguéssim aquí omplint aquestes capses.

Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.
Xarxa d’Aliments de la Vila de Gràcia.
https://xarxalimentsgracia.wordpress.com

La xarxa es tanca per poder-se tornar a obrir

Actualemnt la Xarxa es trova en un proces de restructuració per tal d’així poder millorar i aprendre del que portem fet en 4 anys d’histo`ria és per aixó que en asssemblea s’ha decidit passar a ser un espai semi boert aixó comporta que tot i ser una asebmlea oberta, no ho és sempre. S’ha acordat que l’assemblea serà oberta a nous memebres el primer diamrts de cada mes.IMG_5952 como objeto inteligente-1.jpg